20 BARRAQUES DE PEDRA SECA DEL TERME DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Cal recordar-nos, amb un cor agraït, dels qui han col·locat aquest revestiment que dóna amorositat, tant als freds forts de l'hivern, com a les calors xafogoses de l'estiu.

El pagès provident que, cada dia a trenc d'alba, saltava del niu a fi de recollir el bo i millor per mantenir la seva família, i que a posta de sol, i retornava amb les alforges plenes del profit del seu treball, constant i altruista.

Bon pagès que, amb la seva aixada, anava resguardant les plantes i els arbres de les males herbes, per tal que els seus fruits, ben esplèndids, fossin eficaç nodriment per a la seva família.

Bon pagès que, amb la seva arada anava obrint solcs fecunds i dreturers perquè la terra ablanida, fos un lloc de bon arrelament per a qualsevol plantació que s’hi assentés.

Bon pagès que, amb la seva percepció camperola, flairava la set de les plantes més delicades i al costat abocava l'aigua, esperada i necessària, de cara a mantenir la ufanor dels seus pulmons vegetals.

Gràcies per a tots els bons pagesos que van sembrant pels diferents camps de la terra!”                                    

 Josep Ollé i Gibert

Nº 1: Barraca del Caçador

Nº 2: Barraca del Joan

Nº 3: Barraca dels Aritjols

Nº 4: Barraca de la Maria Agneta

Nº 5: Barraca Coma Galena

Nº 6: Barraca Saleres de Dalt

Nº 7: Barraca del Basarans

Nº 8: Barraca del Marquès

Nº 9: Barraca Saleres de Baix

Nº 10: Barraca de la Marota

Nº 11: Barraca del Guilera

Nº 12: Barraca del Xic del Rei

Nº 13: Barraca Rovira de l'Angla

Nº 14: Barraca del Bonhome

Nº 15: Barraca del Molins

Nº 16: Barraca de cal Xotis

Nº 17: Barraca del Carxant

Nº 18: Barraca Obaga Roca Ventosa

Nº 19: Barraca Solell Roca Ventosa

Nº 20: Barraca camí de la Llauneta (en restauració)

DIVUITENA I DINOVENA BARRAQUES RESTAURADES. DELS ARÍTJOLS I DEL XOTIS

BARRACA DELS ARÍTJOLS

Per arribar a aquesta barraca s'ha d'anar més enllà de Can Colomer de les Valls (masia desapareguda) i en un encreuament de camins hi ha un rètol que indica cap a on s'ha de tirar.

En totes les barraques que hem restaurat fins ara, la pedra ha estat la llicorella. En aquesta, la dels Arítjols, és calcària com les de Begues.

 ABANS DE LA RESTAURACIÓ

DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ

 

 BARRACA DEL XOTIS

Per arribar a la barraca de Cal Xotis s'ha d'anar pel camí de Torrelles i quan s'arriba al dret de la font del Gaietà es tira per la pista de la dreta (pel camí del Mixerris), es passa una porta de ferro i un tros amunt fins al lloc que ja s'indica i es veu.
 

Aquesta barraca sols l'hem endreçat una mica i li hem fet una coberta de troncs, lloses de llicorella i terra.

 

 

 

SETZENA I DISSETENA BARRAQUES RESTAURADES. LES SALERES DE DALT I LES SALERES DE BAIX.

L'indret on es troben aquestes dues barraques s'anomena "Les Saleres".
Si busquem al diccionari, veurem que diu: "Salera, lloc on es posa la sal perquè en mengi el bestiar". Ovelles i cabres, com tots els animals herbívors, tenen certa carència de sals i per tal cosa se'ls n'ha de proporcionar. Aquest indret és damunt de Can Mas i Can Colomer de les Valls i encara hi ha qui recorda els bons remats que tenien aquestes dues masies.

Per accedir a la de Dalt, el millor és anar per la Carrerada (Camí Ral) fins a la bassa dels bombers i baixar, sols uns mica, per la pista que ens duria a Can Mas de les Valls. Veureu un rètol a l'esquerra.

Per anar a les Saleres de Baix cal anar per davant del cementiri fins a Can Mas de les Valls (la masia ja no hi és) i en una pista que puja a la dreta hi ha també, un rètol que diu que s'ha de caminar vuit minuts per arribar a la barraca.

Aquestes dues barraques les hem trobat en molt bon estat però amb la pedra molt envellida. Ha calgut treure la vegetació que les tapava i a la de baix, reparar un forat de la coberta i refer un tancat de pedra que té a la part del darrere.

Una curiositat: Els boscos de Sant Climent majoritàriament són de pi blanc (Pinus helepensis) trobant-s'hi també, algun pi pinyer (Pinus pinea). Però al costat de la barraca de les Saleres de Dalt hi ha un pinastre (Pinus pinaster). Té les fulles més llargues i les pinyes grosses. És també un pi autòcton de Catalunya que es pot trobar al Maresme i comarques de Girona sobre sols granítics.

Barraca de Les Saleres de Dalt

 

 

 

BARRACA LES SALERES DE BAIX

 

L'esglèsia parroquial de Sant Climent ja té un projecte de restauració

 La  Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, el projecte de restauració de les pintures murals de gran format situades a l'absis de l'esglèsia parroquial, que presenten nombrosos despreniments de material.

Qui vulgui conèixer aquest projecte ha de saber que serà presentat a la sala de plens de l'Ajuntament el 26 de març a les 18 H. 

Conjuntament amb la restauració del mural s'ha fet l'anàlisi de tot l'edifici per veure les seves patologies i problemàtiques generals.

L'esglèsia de Sant Climent té els seus orígens documentats al segle X, va ser reformada a mitjans del segle XI en època romànica i reconstruïda totalment al segle XVIII. 

L'edifici ha tingut diferents intervencions al llarg dels segles XIX i XX.

De l'estudi realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), es dedueix que es pot restaurar el mural sense que sigui necessari intervenir immediatament en la resta de la construcció, ja que el seu principal problema és la incompatibilitat de la pintura acrílica amb un suport esmaltat, així com una climatització inadequada, fets que caldrà resoldre en la seva restauració.

Altres actuacions necessaries 

El treball determina que a curt termini caldrà abordar l'eliminació o substitució dels aplacats interiors, la reparació del campanar romànic, la reconducció dels desguassos i baixants, la creació d'un canal de drenatge, la restauració i manteniment de les façanes i la millora de l'aïllament de les cobertes.

Donada la manca de protecció de l'edifici també es creu convenient la incoació de catalogació monumental i la difusió amb la participació ciudadana per mantenir la vinculació del monument amb la vila.

Redacció/Fotos: Diputació de Barcelona-Arxiu/La Premsa del Baix  

L'HORT DE L'ESCOLA DE SANT CLIMENT

Les pluges d'aquesta tardor van fer malbé un tros de marge de pedra seca de l'hort escolar. 
Aquests darrers dies un grup de companys restauradors de les barraques del nostre terme, van refer la paret.
En paraules de Josep Ollè i Gibert: 
"Construïm com les abelles, una magnànima bresca que pugui servir d'apaivagament.
Despleguem banderes davant tot el que pugui tenir bon gust de compromís, fidelitat, amor vessat, de sempre més.
Proposem ofertes d'enriquiment.
Nodrim magnanimitats i constàncies".