dissabte, 15 de desembre del 2018

DOTZENA BARRACA RESTAURADA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. BARRACA DEL GUILERA

En aquesta barraca ens hem trobat que just a l'entrada ha crescut un pi, però l'hem respectat perquè als pins els tenim per amics. 

Aquests pins nostres, d'acord, no són tan ferms com els del Montseny o el Pirineu, però igualment junt amb les alzines, els roures, els llentiscles, els brucs i d'altres, mantenen el sol fèrtil i ric de matèria orgànica i eviten l'erosió i desertització. 

Com no tenir-los per amics.
 

A la barraca s'hi pot arribar des del coll de la Creu del cementiri, des de can Riera i des del carrer de la Creu, de la Rodera (Roureda).




ABANS DE LA RESTAURACIÓ





DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ










PLÀNOL DE SITUACIÓ



diumenge, 9 de desembre del 2018

L'ART DE LA PEDRA SECA JA ÉS PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA UNESCO


L’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del  Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya.


·         Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.  



·         La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític. A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s’han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L’”edat d’or” de la pedra seca al nostre país, tanmateix, i a la qual corresponen la majoria de construccions que encara romanen dempeus en l’actualitat, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. En aquesta època, s’incrementa notablement la població i, fruit de la consolidació del sistema feudoemfitèutic de propietat basat en la parcel·lació de la terra, es reparteixen nombroses terres del comunals i s’ocupen pràcticament totes les terres i zones boscoses que fins al moment havien quedat ermes.



·         Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.



·         Actualmente hi ha inventariades a Sant Climent quarenta-tres barraques en diferents estats de conservació.



·         Darreres troballes al terme de construccions de pedra en sec.


Barraca Rovira de la Creu

Barraca Rovira de l'Angla


Barraca dels Caus d'en Pepa