dijous, 28 de març del 2019

DIVUITENA I DINOVENA BARRAQUES RESTAURADES. DELS ARÍTJOLS I DEL XOTIS


BARRACA DELS ARÍTJOLS
Per arribar a aquesta barraca s'ha d'anar més enllà de Can Colomer de les Valls (masia desapareguda) i en un encreuament de camins hi ha un rètol que indica cap a on s'ha de tirar.

En totes les barraques que hem restaurat fins ara, la pedra ha estat la llicorella. En aquesta, la dels Arítjols, és calcària com les de Begues.
 ABANS DE LA RESTAURACIÓ





DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ







 BARRACA DEL XOTIS

Per arribar a la barraca de Cal Xotis s'ha d'anar pel camí de Torrelles i quan s'arriba al dret de la font del Gaietà es tira per la pista de la dreta (pel camí del Mixerris), es passa una porta de ferro i un tros amunt fins al lloc que ja s'indica i es veu.
 
Aquesta barraca sols l'hem endreçat una mica i li hem fet una coberta de troncs, lloses de llicorella i terra.













dijous, 21 de març del 2019

SETZENA I DISSETENA BARRAQUES RESTAURADES. LES SALERES DE DALT I LES SALERES DE BAIX.


L'indret on es troben aquestes dues barraques s'anomena "Les Saleres".
Si busquem al diccionari, veurem que diu: "Salera, lloc on es posa la sal perquè en mengi el bestiar". Ovelles i cabres, com tots els animals herbívors, tenen certa carència de sals i per tal cosa se'ls n'ha de proporcionar. Aquest indret és damunt de Can Mas i Can Colomer de les Valls i encara hi ha qui recorda els bons remats que tenien aquestes dues masies.

Per accedir a la de Dalt, el millor és anar per la Carrerada (Camí Ral) fins a la bassa dels bombers i baixar, sols uns mica, per la pista que ens duria a Can Mas de les Valls. Veureu un rètol a l'esquerra.

Per anar a les Saleres de Baix cal anar per davant del cementiri fins a Can Mas de les Valls (la masia ja no hi és) i en una pista que puja a la dreta hi ha també, un rètol que diu que s'ha de caminar vuit minuts per arribar a la barraca.

Aquestes dues barraques les hem trobat en molt bon estat però amb la pedra molt envellida. Ha calgut treure la vegetació que les tapava i a la de baix, reparar un forat de la coberta i refer un tancat de pedra que té a la part del darrere.

Una curiositat: Els boscos de Sant Climent majoritàriament són de pi blanc (Pinus helepensis) trobant-s'hi també, algun pi pinyer (Pinus pinea). Però al costat de la barraca de les Saleres de Dalt hi ha un pinastre (Pinus pinaster). Té les fulles més llargues i les pinyes grosses. És també un pi autòcton de Catalunya que es pot trobar al Maresme i comarques de Girona sobre sols granítics.


Barraca de Les Saleres de Dalt




 












BARRACA LES SALERES DE BAIX











dissabte, 16 de març del 2019

L'esglèsia parroquial de Sant Climent ja té un projecte de restauració


 La  Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, el projecte de restauració de les pintures murals de gran format situades a l'absis de l'esglèsia parroquial, que presenten nombrosos despreniments de material.

Qui vulgui conèixer aquest projecte ha de saber que serà presentat a la sala de plens de l'Ajuntament el 26 de març a les 18 H. 

Conjuntament amb la restauració del mural s'ha fet l'anàlisi de tot l'edifici per veure les seves patologies i problemàtiques generals.

L'esglèsia de Sant Climent té els seus orígens documentats al segle X, va ser reformada a mitjans del segle XI en època romànica i reconstruïda totalment al segle XVIII. 
L'edifici ha tingut diferents intervencions al llarg dels segles XIX i XX.






De l'estudi realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), es dedueix que es pot restaurar el mural sense que sigui necessari intervenir immediatament en la resta de la construcció, ja que el seu principal problema és la incompatibilitat de la pintura acrílica amb un suport esmaltat, així com una climatització inadequada, fets que caldrà resoldre en la seva restauració.

Altres actuacions necessaries 

El treball determina que a curt termini caldrà abordar l'eliminació o substitució dels aplacats interiors, la reparació del campanar romànic, la reconducció dels desguassos i baixants, la creació d'un canal de drenatge, la restauració i manteniment de les façanes i la millora de l'aïllament de les cobertes.
Donada la manca de protecció de l'edifici també es creu convenient la incoació de catalogació monumental i la difusió amb la participació ciudadana per mantenir la vinculació del monument amb la vila.

Redacció/Fotos: Diputació de Barcelona-Arxiu/La Premsa del Baix