La memòria és
efímera i fràgil, i se saben molt poques coses de pagès, malgrat que cada dia
ens veiem inundats d’informació
A poc a poc, en plena sintonia amb l’època
que ens ha tocat viure, traspuarem la saviesa d’un temps en perill d’extinció.
En aquests
darrers cinquanta anys, la vida de la pagesia ha canviat amb celeritat, els
nostres avantpassats no tenien una manera de viure gens còmode, però sí més
assossegada.
Llegir aquests
treballs ens pot portar a l’enyor, però no es tracta de pensar que el passat ha
estat millor, sinó de constatar, que s’ha perdut en qualitat de vida.
Abans n’hi havia coses es podien transformar
amb inventiva, fins i tot de la naturalesa, actualment la tècnica domina tot
l’espai, i amb el desconeixement de com funcionen els estris, no tenim idea en
molts casos de les seves conseqüències.
No es tracta de
tornat a temps passats, però sí cal retenir aquells valors que van quedant
oblidats, gairebé sense que es noti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada