Promoure el treball de conjunt on cadascú fa una
aportació per aconseguir un resultat col·lectiu, sense protagonistes, ens ensenya valors com la solidaritat, la
confiança, la disciplina i l’esforç i ens allunya del fort individualisme que
s’observa en la societat actual.
El
cant coral n’és un exemple on els cantaires uneixen les seves veus per arribar
a la creació musical.
La
societats corals neixen a Catalunya a mitjans del segle XIX com a conseqüència
del moment històric que aportà una sensibilització cap a la música i els
moviments associacionistes.
L’any 1845 Josep Anselm Clavé creà la Societat
Filharmònica L’Aurora, d’on derivarà la primera societat coral dels Països
Catalans: La Fraternitat.
El
moviment coral anà en augment i es celebraren grans festivals, l’any 1.864
s’aplegaren més de dos mil cantaires.
L’any
1.888 l’Exposició Universal al rebre entitats corals d’arreu, donà un fort
impuls al cant coral lligant-lo al sentiment nacional i a la creació d’una
manera de fer pròpia.
Seguint
aquestes directrius l’any 1.891 Lluis Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó
Català.
Enric
Morera fundà l’any 1.899 la Societat Coral Catalunya Nova amb societats
corals afins a les idees modernistes.
Dins
d’aquests corrents hi havia profundes dissidències i és en aquest ambient de
principis del segle XX que es formà a Sant Climent la Societat Coral La
Catalana.
Segons
Oriol Martorell en el seu llibre Miscel·lània la Societat Coral La Catalana
mantenia un marcat accent nacionalista.
El
28 de febrer de 1.908 manifesten que estan a prop de Pasqua de Resurrecció i
que hauran de començar els assaigs per les caramelles.
El
13 de març de 1.908 és reuneixen per tal de “celebrar el 25 una velada por los
jóvenes de dicha sociedad y el orfeón de guitarras de Gavà”
Aquestes
són algunes de les obres interpretades.
Gràcies
a la documentació que arribà a les nostres mans hem pogut conèixer la major
part del integrants de la Societat Coral:
Josep
Campmany Petit, Clemente Raventós Bonet, Jaume Fulquet Llopart, Clemente Campamà Torres, Rosendo Mestres
Alaball, Jacint Pausas Pagès, Guillem Condeminas Raventós, Pedro Pagès Moné,
Agustín Fulquet Fulquet, Jaume Pujades
Feu, Josep Sadurní Pujol, Josep Raventós Diví, Anicet Pausas Pagès, Josep Pi,
Jaume Mas, March Busqué, Salvador Rovira, Jaume Alaball, Eusebi Mas, Climent
Condeminas, Jaume Molins, Climent Fulquet, Jaume Pausas, Serafí Sadurní, Antoni
Palós, Manel Raventós, Juan Fulquet, Pau
Vilaltella, Climent Feu, Jaume Nicolau, Miquel Mestres, Josep Forns, Domingo Pi
de la Serra, Jaume Feu, Pau Raventós, Pere Bordas, Francisco Sadurní, Lorenzo
Mas, Clemente Julià, Rafael Condeminas, Juan Salisachs, José Montserrat, Miquel
Idrach, Melchor Grané, Jacinto Domènech, Julià Feu, Jacinto Pagès, José Vella,
Juan Mestres,...
Passats
més de cent anys recordem els nostre avis cantaires en la feixuga lluita
d’aquells temps i també en el seu amor a la interpretació vocal dins d’una agrupació
de veus.
Ens
imaginem les seves cançons, els seus balls, les seves inquietuds envers la
terra sempre tan actuals...
Seria un homenatge al nostre avis, que els caramellaires interpretessin aquestes coples algun dia.
