dissabte, 25 de març del 2017

TERCERA BARRACA RESTAURADA. MAS DE LA FOU (1)

 
Si veieu una paret de pedra seca ben feta, llegireu en la col.locació de les pedres una forma personalíssima de fer de cada pagès, tothom té un estil propi de pujar la paret, no n'hi ha dues d' iguals, cada una té com l'empremta dactilar de l'autor.

Aquesta barraca estava així abans de la restauració.




Després de netejar i treure la vegetació que la tapava, es va procedir a posar les pedres que faltaven.

Així és com ha quedat una vegada restaurada.



divendres, 17 de març del 2017

SOCIETAT CORAL LA CATALANA. SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. ANY 1908



Promoure el treball de conjunt on cadascú fa una aportació per aconseguir un resultat col·lectiu, sense protagonistes, ens ensenya valors com la solidaritat, la confiança, la disciplina i l’esforç i ens allunya del fort individualisme que s’observa en la societat actual.

El cant coral n’és un exemple on els cantaires uneixen les seves veus per arribar a la creació musical.

La societats corals neixen a Catalunya a mitjans del segle XIX com a conseqüència del moment històric que aportà una sensibilització cap a la música i els moviments associacionistes.
  
L’any 1845 Josep Anselm Clavé creà la Societat Filharmònica L’Aurora, d’on derivarà la primera societat coral dels Països Catalans: La Fraternitat.

El moviment coral anà en augment i es celebraren grans festivals, l’any 1.864 s’aplegaren més de dos mil cantaires.

L’any 1.888 l’Exposició Universal al rebre entitats corals d’arreu, donà un fort impuls al cant coral lligant-lo al sentiment nacional i a la creació d’una manera de fer pròpia.

Seguint aquestes directrius l’any 1.891 Lluis Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó Català.

Enric Morera fundà l’any 1.899 la Societat Coral Catalunya Nova amb societats corals  afins a les idees modernistes.

Dins d’aquests corrents hi havia profundes dissidències i és en aquest ambient de principis del segle XX que es formà a Sant Climent la Societat Coral La Catalana.

Segons Oriol Martorell en el seu llibre Miscel·lània la Societat Coral La Catalana mantenia un marcat accent nacionalista.

 

El 28 de febrer de 1.908 manifesten que estan a prop de Pasqua de Resurrecció i que hauran de començar els assaigs per les caramelles.

El 13 de març de 1.908 és reuneixen per tal de “celebrar el 25 una velada por los jóvenes de dicha sociedad y el orfeón de guitarras de Gavà”

Aquestes són algunes de les obres interpretades.




Gràcies a la documentació que arribà a les nostres mans hem pogut conèixer la major part del integrants de la Societat Coral:

Josep Campmany Petit, Clemente Raventós Bonet, Jaume Fulquet Llopart,  Clemente Campamà Torres, Rosendo Mestres Alaball, Jacint Pausas Pagès, Guillem Condeminas Raventós, Pedro Pagès Moné, Agustín Fulquet Fulquet,  Jaume Pujades Feu, Josep Sadurní Pujol, Josep Raventós Diví, Anicet Pausas Pagès, Josep Pi, Jaume Mas, March Busqué, Salvador Rovira, Jaume Alaball, Eusebi Mas, Climent Condeminas, Jaume Molins, Climent Fulquet, Jaume Pausas, Serafí Sadurní, Antoni Palós,  Manel Raventós, Juan Fulquet, Pau Vilaltella, Climent Feu, Jaume Nicolau, Miquel Mestres, Josep Forns, Domingo Pi de la Serra, Jaume Feu, Pau Raventós, Pere Bordas, Francisco Sadurní, Lorenzo Mas, Clemente Julià, Rafael Condeminas, Juan Salisachs, José Montserrat, Miquel Idrach, Melchor Grané, Jacinto Domènech, Julià Feu, Jacinto Pagès, José Vella, Juan Mestres,...

Passats més de cent anys recordem els nostre avis cantaires en la feixuga lluita d’aquells temps i també en el seu amor a la interpretació vocal dins d’una agrupació de veus.

Ens imaginem les seves cançons, els seus balls, les seves inquietuds envers la terra sempre tan actuals...

Seria un homenatge al nostre avis, que els caramellaires interpretessin aquestes coples algun dia. 


 


 

dissabte, 11 de març del 2017

SEGONA RESTAURACIÓ. BARRACA DEL TORRENT DE BARDINA. TROS DEL XIC DEL REI




Estat de la barraca abans de la restauració





  Un cop realitzats els treballs de localització i neteja de la vegetació que envolta la barraca del tros del Xic del Rei, es procedeix a la retirada de les pedres enrunades i mig despreses així com a l'extracció de les pedres fracturades, aquestes fractures són degudes a la càrrega que exerceix del pes de la pròpia estructura combinada amb el pas del temps i les inclemències meteorològiques, per tal de sanejar la nova paret exterior a construir i assegurar la longevitat de la intervenció. Treballs realitzats per en Jordi Gelabert i en Juan Pimentel.



Diumenge 26 de febrer ens trobem en Jordi Gelabert, na Isa Feu, en Pere Llusà i en Gabriel Llusà per tal de dur a terme la restauració ( duració dels treballs 8:00h a 15:00)




Els treballs de restauració és realitzen en la paret exterior de la barraca, en la seva part posterior, a uns deu centímetres del fonament, l'abast de la intervenció és d'un 50% del total la paret vertical exterior; així mateix es reconstrueix el 90% del voladís, ja inexistent; es reomple amb ½ m3 de terra argilenca i pedruscall el sostre de l'estructura. En la part frontal dreta a tocar de la porta és realitza una petita intervenció, doncs és trobava esllavissada una superfície vertical de 30 x 30cm; les pedres fracturades s'aprofiten per a reomplir les cavitats entre la paret interior i exterior; a causa del no aprofitament per a la reconstrucció d'aquestes pedres malmeses, fou necessari substituir-les per pedres noves procedents d'emplaçaments propers.




Cal dir que la pedra existent és troba molt fracturada , tant en la paret externa com interna de la barraca, s'estima que no hagués aguantat sense enrunar-se completament més de dos anys. És ressenyable en aquesta construcció de pedra seca que la disposició de les pedres que formen l'arc d'entrada de la porta no formen un estricte arc d'ametlla sent així un tant peculiar.

Es replanta el sostre de la barraca amb una vintena de crespinells.