divendres, 16 de febrer del 2018

VISITA A LES BARRAQUES DE BEGUES


El patrimoni és un llegat cultural que rebem dels avantpassats i que utilitzem o conservem en el present.

Quan es tracta d’estructures arquitectòniques, veurem que reben una consideració i un tractament especial, segons l’indret geogràfic, la tècnica de construcció, l’antiguitat i el context social on es troben.

Som molts els que no podem evitar aturar-nos quan, passejant pel camp, descobrim una barraca de vinya  i podem admirar la seva estructura, així com la disposició de les filades de pedra.

Voldríem saber qui la va bastir, quan va ser construïda, quina era la seva utilitat i fins i tot quina raó va portar al seu abandó.

Hi ha una gent que amb molta il·lusió dediquen hores a cercar, restaurar i inventariar tota aquesta arquitectura popular que tenim a les nostres comarques.

Aquest és el cas del Centre d’Estudis Beguetans on un grup de voluntaris, destinen les tardes dels dimecres a recuperar i promocionar aquesta riquesa cultural que forma part indivisible del nostre paisatge.

El passat 14 de febrer Memòria i Vida va anar a Begues i allà ens van rebre en Víctor Mata i en Jaume Rovira per donar-nos a conèixer una part de la seva experiència i el treball que porten a terme des de fa bastants anys.

Vam iniciar el recorregut visitant la barraca dels Nois a Puigvoltor, al costat del Puig Castellà on existeix un jaciment ibèric i a poques passes vam conèixer també el Castell, una estructura tributària de la citada barraca, que forma part del projecte arquitectura – paisatge – art,  tradició i contemporaneïtat de la pedra seca en el segle XXI.

Senyalitzar les barraques amb el seu nom, la zona i data de la restauració com es veu en la foto, ajuda al visitant al coneixement i respecte de la construcció. L'Ajuntament de Begues ha facilitat aquests senyalitzadors que donen valor a l'estructura material.






A continuació vam visitar una barraca que té al sostre una pedra amb la forma d’un barret antic de capellà a l’estil de “don Camil”, significativament van donar a la barraca el nom de Francesc Crespo, que correspon a un mossèn de la parròquia de Begues.








Obrint camí vam arribar a la barraca del Felip de la Creu, on encara s’observa un marge i una cisterna també restaurats.






La següent barraca, la de la Revolta porta records molt propers en la memòria del país.



I per últim vam conèixer la barraca de les Terceres amb el sostre de terra i on van plantar falgueres.



 

Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta.

El sostre de la barraca, habitualment, està recobert amb terra, era costum plantar els típics lliris tot i que, de vegades, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo.



Ha estat una jornada profitosa, ara esperem rebre als nostres amics beguetans a Sant Climent per donar-los a conèixer in situ les barraques restaurades al terme, s’ha de dir que aquí la pedra corrent que s’utilitzava en la construcció de barraques era la llicorella, abundant a la zona.



Moltes gràcies!!