Les construccions de pedra seca, pel que fa al nostre àmbit rural, solen
ser bastant diversificades. A part de les barraques, que les podem considerar
com l'element principal a causa de la seva vistositat, també existeixen altres
construccions menors però no menys importants, algunes fins i tot potser més importants
que les mateixes barraques, com són els marges de pedra seca. En segon pla
trobem els aljubs, les fonts i les basses o dipòsits per emmagatzemar aigua. Com
a germanets petits, hi podem incloure els clapers. I, francament, amb el mot petit
no em refereixo a una construcció que s'hagi de menysprear a causa de la seva poca
vistositat, o pel fet de ser una construcció, que a primer cop d'ull pot
semblar insignificant, però, d'insignificant, no ho és gens ni mica, ja que havia
estat construïda per un ús específic.
A la nostra contrada, arrabassar és un mot que encara es fa
servir, però només dialectalment, doncs, a la pràctica, ningú ja no arrabassa
un tros de terra erm per convertir-lo en conreable. Més aviat s'esdevé tot el
contrari. Arrabassar és una feina que ja forma part del passat. D'una època en la
qual la pagesia necessitava transformar terreny erm en terreny cultivable. Si mirem
fotografies de les nostres muntanyes de cinquanta anys enrere, veurem que abundaven
els conreus i els pegats de bosc eren molt minsos. Però el bosc té memòria, i
un cop abandonat el conreu, el bosc s'afanya a recuperar el que ja era seu.
Arrabassar consistia a netejar el terreny a còpia d'alliberar-lo de males herbes,
matolls i arbres no destinats a un correu específic. Un cop això s'havia fet,
llavors tocava netejar el tros recollint els rocs que hi havia escampats arreu.
Uns rocs que, en una època determinada i a causa del seu ús, eren considerats com
un material valuós. Rocs amb els quals s'edificaven els marges. Una feina necessària
i alhora molt útil per a reduir el pendent que pogués tenir la feixa o bancal,
cosa que evitava l'erosió causada pels forts aiguats, els quals, a part de
provocar reguerols, també s'emportaven la capa de terra més superficial que també
era la més fèrtil. Un altre avantatge era que, com més planer era el terreny, feia
de més bon treballar, tant per les persones com pels animals de tir.
Un altre avantatge era disposar de rocs, rocs amb els quals poder construir
una barraca on aixoplugar-se. També s'empraven per construir pous, aljubs,
cisternes i tota mena de construccions destinades a emmagatzemar aigua.
Amb els rocs sobrers es construïa el claper. Bé, no tots eren una construcció,
doncs, la majoria, són un munt de rocs apilats sense ordre ni concert. Com si
fos la pila de les deixalles. O com si fos un magatzem on tenir rocs a mà quan
fes falta. Tal podia ser arranjar un desperfecte que s'hagués produït en un marge
o una barraca.
En el diccionari d'Antoni M. Alcover i Francesc de Borja
Moll, en la definició de claper s'hi pot llegir: en l'etimologia de claper, hom pot observar que en
francès clappe, i en occità clapa, signifiquen estella de pedra, i per tant, el
derivat claper devia
significar originàriament munt
d'estelles o trossos de pedra. En francès clapier, i en
occità clapièra, signifiquen munt de pedres, cau
de conills; segurament són formes derivades del germànic klappon que
significa fer soroll, colpir amb soroll, obrir-se amb soroll.
De clapers, dins del termenat del nostre
poble, n'he vist una gran diversitat. Tanmateix, i com passa amb els marges, si
un els hagués d'inventariar tots, la feina seria un mai no acabar. Aquesta és
la causa per la qual, almenys fins ara, només n'he inventariat tres. Tres que
són consultables a Internet mitjançant l'aplicació Wikipedra.
He vist clapers tant o més grossos que alguna de les barraques. Alguns fins
i tot els he maleït, ja que observats des de la llunyania, a primer cop d'ull m'han
semblat una barraca. Els he maleït pel fet d'haver-me obligat a fer una llarga
caminada. No del tot inútil, ja que el fet d'explorar terreny, sempre és una
nova oportunitat per a descobrir quelcom d'interessant.
Per la seva situació damunt el terreny: hi ha clapers aïllats o adossats al
marge. Per la seva tipologia els podem definir com a quadrats, rectangulars, circulars, i com abans
he dit, un munt de rocs amuntegats de qualsevol manera.
Fins ara només n'he inventariat tres, però, d'ara endavant, intentaré
inventariar-ne tants com pugui.
Josep Vendrell Gelabert
Fig. 1 – Claper de la vinya de l'Antonet del Siset abans de desbrossar-lo.
|
Fig. 2 – Claper de la vinya de l'Antonet del Siset un cop desbrossat
Fig. 3 – Plànol ubicació del claper de la vinya de l'Antonet del Siset.
Dades generals
|
Data de Localització: 27/7/2019
Paratge: La Camagriga
Codi Wikipedra: 565
Coordenades: X: 415096 Y: 4576751
Altitud: 142 metres
Fig. 4 Claper de la solella del Mas de la Fou (Vist lateralment)
Fig. 5 Claper de la solella del Mas de la Fou (Vist frontalment)
Fig. 6 Plànol ubicació del claper de la solella del Mas de la Fou.
Dades Generals
|
Data de localització: 10/12/2019
Paratge: Solella del Mas de la Fou
Codi Wikipedra: 858
Coordenades: X: 413131 Y: 4575786
Altitud: 182 metres
Fig. 7- Claper de la vinya d'en Climent Gelabert (Vist frontalment)
Fig. 8- Claper de la vinya d'en Climent Gelabert (Vist lateralment)
Fig. 9- Plànol ubicació del claper de la vinya d'en Climent Gelabert.
Dades Generals
Data de localització: 11/1/2020
Paratge: El Querol
Codi Wikipedra: 879
Coordenades: X: 415883 Y: 4577892
Altitud: 174 metres