Quan mor una persona perdem, sens dubte, coses
valuoses: la seva presència, la seva companyia, el seu escalf... És cert, però
potser no som prou conscients que no tot és pèrdua: també neixen coses noves
dintre del nostre cor.
La seva absència ens deixa un buit gens fàcil d’omplir. No obstant això, el sentiment que s’hauria d’anar imposant sobre tots els altres hauria de ser d’esperança.
Per exemple, una estimació més fonda cap a la persona que ens ha deixat, perquè potser ara valorem encara més tot el que significava per a nosaltres; un augment de comprensió envers les persones que sofreixen i se senten soles, perquè ara percebem millor la seva tristesa.
Juan ha sabut estimar i res no s’ha perdut: tot queda escrit en el “llibre de la vida” i un dia ho retrobarà. No es perdrà cap engruna de la generositat que ha escampat. Cap ni una.
Només ens emportarem a la Vida allò que hem sabut donar gratuïtament als altres: res més. Res més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada