DUES ACTIVITATS AMB ALUMNES DE 6è DE L'ESCOLA DE SANT CLIMENT

1. LA RUTA DE LES BARRAQUES DE LA COSTA FUSTERA

Per fer-nos una idea de les construccions de Pedra Seca, hem
de situar la imaginació en una època molt llunyana, molt diferent 

de l'actual. Una en què l'únic mitjà de locomoció per a desplaçar-se
eren els cavalls, S'hi podia anar assegut a l'esquena de l'animal, o
bé a dalt d'un carro, el qual es desplaçava gràcies a l'esforç de
l'animal de tir.
Una altra cosa que ens hem d'imaginar, és que el termenat de
Sant Climent era com un immens bosc, és a dir, sense cap camp de
conreu.
Amb el pas del temps, la gent que va decidir fer de
l'agricultura el seu mitjà de vida, va arrabassar pegats de bosc a fi
de convertir terreny erm en terreny conreable. Arrabassar consistia
a alliberar el terreny d'arbres i les seves arrels, també dels matolls i
l'herbassar que pogués haver-hi. Un cop això la feina enllestida,
llavors restava un terreny net de vegetació on només hi havia rocs i
sorra. Com que el faldar de la muntanya (excepte en comptades
excepcions), acostuma a tenir un fort pendent, com a mesura de
contenció perquè els forts aiguats no s'enduguessin la terra ja
somoguda, també per a suavitzar el pendent que pogués tenir la
muntanya i convertint-lo en feixes, pedres es feien servir per a
construir els marges reservant les de mida més grossa per a
construir les barraques. Un cop això fet, ja es podia plantar la mena
d'arbre que un considerava més apropiat al clima i al terreny que,
en aquella època i en el nostre municipi, van ser els ceps. Uns ceps
que produïen un raïm destinat a l'elaboració de vi.
Però, és clar, els pagesos i les pageses també necessitaven
un aixopluc on resguardar-se de les inclemències del temps, com
podia ser la pluja. A tal fi, es van construir les barraques. Unes
barraques que també servien de petit magatzem on guardar les
eines que es feien servir més habitualment. Generalment pels dies
que anaven al tros a peu i deixaven l'animal i el carro a casa.
D'aquesta manera s'estalviaven l'esforç de traginar, amunt i avall, les
eines penjades a l'esquena.
Les Barraques de Pedra Seca són unes construccions molt
meritoses, doncs, els únics elements emprats en la seva
construcció són les pedres, la imaginació i l'habilitat de la persona
que la construïa. Barraques que tot i ser molt rudimentàries i haver
estat construïdes en una època molt llunyana, o bé senceres o bé
mig derruïdes, encara podem trobar arreu de la nostra contrada.
Unes barraques, que sumades als marges i altres
construccions de pedra seca, formen part de la història de la
pagesia del poble de Sant Climent. Com també de molt altres
indrets escampats arreu del món. És per això que la UNESCO, el
dia 28 de desembre de 2018, va declarar les construccions de
Pedra Seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

 

       

                                   Plànol de la ruta de les barraques de la Costa Fustera

  

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

 

            Hem sortit de la porta de l'escola per travessar el pont que hi ha damunt la Riera de les Comes, tot seguit hem enfilat el Camí de les Tires.

            No gaire més amunt de la casa on a la porta figura el nom de Les Tires, hem trencat a mà dreta per pujar per un antic camí de carro. Ben aviat hem trobat la primera barraca, la de l'Aymerich. Una barraca de construcció circular amb porta de doble llinda i sostre de falsa cúpula.  

             Hem continuat pujant pel camí fins a arribar a un indret on pràcticament s'acaba el que havia estat un camí de carro. A mà esquerra, hem visitat la Barraca del Sona. Una barraca de construcció semicircular amb porta de llinda plana i sostre de falsa cúpula. Dic semicircular perquè, la paret que hi ha a la dreta de la porta de l'entrada, està formada pel talús de la riba. 

             Tot seguit hem enfilat un corriol que ens ha portat fins a la Font del Diamant. Entre la Barraca del Sona i la Font del Diamant, hem passat per un punt on el camí bifurca cap a l'esquerra i cap a la dreta. El de l'esquerra mena a la Barraca d'en Roca i al Mirador del Roc Gros. Nosaltres hem agafat el de la dreta i ben aviat hem arribat a la Font del Diamant, i a prop de la Font, el Dipòsit del Sulfat.

             Tal vegada això del Dipòsit del Sulfat mereix una petita explicació. Antigament, a Sant Climent, el conreu majoritari era el dels ceps. En menor quantitat també hi havia garrofers i oliveres. El dipòsit servia per emmagatzemar aigua amb la qual preparar el caldo bordelès, que consistia era una barreja de sulfat de coure i calç diluïda amb una bona quantitat d'aigua. El caldo bordelès s'amprava per a ensulfatar els pàmpols dels ceps i així protegir-los de la malura anomenada cendrosa, la qual també era coneguda com a oïdi i malura blanca.

             A mitjans del segle XIX va aparèixer al continent europeu una plaga anomenada la fil·loxera que va destruir vinyes senceres i pràcticament va acabar amb el mode de vida de molts agricultors. Va ser llavors quan els pagesos de Sant Climent van optar pel conreu del cirerer.

             La fil·loxera és un insecte que ataca les arrels dels ceps. Temps més tard es va poder solucionar plantant ceps amb peu de vinya americana, els quals, van ser empeltats amb una tija de vinya autòctona.

             Ben a prop del Dipòsit del Sulfat hem visitat la Barraca del Marxant. Una barraca adossada al marge, porta de llinda pla i sostre de falsa cúpula. En aquest indret encara sobreviuen les oliveres que es van plantar en el seu dia. En aquest mateix indret també hem pogut veure uns marges molt ben fets. Alguns de forma corbada que van en sintonia amb l'harmonia del paisatge.

             A quatre passes de la barraca del Marxant hem trobat la Barraca Nova. Una barraca de forma circular, porta en forma d'ametlla i sostre de falsa cúpula.

             Aquesta barraca es va construir de bell nou amb la finalitat  de comprovar si els restauradors de barraques érem capaços de construir un portal amb l'esmentada característica. Com haureu pogut comprovar, ens en vam sortir la mar de bé.

             I res més. Espero i desitjo que us hagi agradat la ruta de les barraques de pedra seca de La Costa Fustera.

             Per a mi, ha estat un plaer acompanyar-vos. Tant a vosaltres com a la vostra professora, la Maribel. 

 

 

Sant Climent de Llobregat, 12 de novembre de 2020.

                     2. Visita a Can Colomer dels Escarabats

 

       Va ser una sortida molt entretinguda. Primer vam fer una mena de gimcana on havien de localitzar, amb grups formats per tres alumnes, als quals prèviament els va ser lliurat un planell del radi d'acció, uns cartells estratègicament amagats i un cop localitzats, prendre nota de la paraula que hi constava escrita.

       Després d'esmorzar els vam fer una demostració de com es muneix una cabra.

       Tot seguit els vaig explicar com funcionava un rusc d'abelles com també altres coses relatives a l'apicultura: els eixams, l'extracció de mel i com funciona una colònia d'abelles.

       El que més va agradar a la mainada, va ser veure com volaven les àguiles. I van poder participar els nens i nenes que es van oferir com a voluntaris.

 

 

 

 

                      Sant Climent 16 de desembre de 2020                            

                                                         

                                  Josep Vendrell Gelabert