Memòria i Vida de Sant Climent: CLAPERS

Les construccions de pedra seca, pel que fa al nostre àmbit rural, solen ser bastant diversificades. A part de les barraques, que les podem considerar com l'element principal a causa de la seva vistositat, també existeixen altres construccions menors però no menys importants, algunes fins i tot potser més importants que les mateixes barraques, com són els marges de pedra seca. En segon pla trobem els aljubs, les fonts i les basses o dipòsits per emmagatzemar aigua. Com a germanets petits, hi podem incloure els clapers. I, francament, amb el mot petit no em refereixo a una construcció que s'hagi de menysprear a causa de la seva poca vistositat, o pel fet de ser una construcció, que a primer cop d'ull pot semblar insignificant, però, d'insignificant, no ho és gens ni mica, ja que havia estat construïda per un ús específic.

A la nostra contrada, arrabassar és un mot que encara es fa servir, però només dialectalment, doncs, a la pràctica, ningú ja no arrabassa un tros de terra erm per convertir-lo en conreable. Més aviat s'esdevé tot el contrari. Arrabassar és una feina que ja forma part del passat. D'una època en la qual la pagesia necessitava transformar terreny erm en terreny cultivable. Si mirem fotografies de les nostres muntanyes de cinquanta anys enrere, veurem que abundaven els conreus i els pegats de bosc eren molt minsos. Però el bosc té memòria, i un cop abandonat el conreu, el bosc s'afanya a recuperar el que ja era seu.

Arrabassar consistia a netejar el terreny a còpia d'alliberar-lo de males herbes, matolls i arbres no destinats a un correu específic. Un cop això s'havia fet, llavors tocava netejar el tros recollint els rocs que hi havia escampats arreu. Uns rocs que, en una època determinada i a causa del seu ús, eren considerats com un material valuós. Rocs amb els quals s'edificaven els marges. Una feina necessària i alhora molt útil per a reduir el pendent que pogués tenir la feixa o bancal, cosa que evitava l'erosió causada pels forts aiguats, els quals, a part de provocar reguerols, també s'emportaven la capa de terra més superficial que també era la més fèrtil. Un altre avantatge era que, com més planer era el terreny, feia de més bon treballar, tant per les persones com pels animals de tir.

Un altre avantatge era disposar de rocs, rocs amb els quals poder construir una barraca on aixoplugar-se. També s'empraven per construir pous, aljubs, cisternes i tota mena de construccions destinades a emmagatzemar aigua.

Amb els rocs sobrers es construïa el claper. Bé, no tots eren una construcció, doncs, la majoria, són un munt de rocs apilats sense ordre ni concert. Com si fos la pila de les deixalles. O com si fos un magatzem on tenir rocs a mà quan fes falta. Tal podia ser arranjar un desperfecte que s'hagués produït en un marge o una barraca.

En el diccionari d'Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, en la definició de claper s'hi pot llegir: en l'etimologia de claper, hom pot observar que en francès clappe, i en occità clapa, signifiquen estella de pedra, i per tant, el derivat claper devia significar originàriament munt d'estelles o trossos de pedra. En francès clapier, i en occità clapièra, signifiquen munt de pedres, cau de conills; segurament són formes derivades del germànic klappon que significa fer soroll, colpir amb soroll, obrir-se amb soroll.

De clapers, dins del termenat del nostre poble, n'he vist una gran diversitat. Tanmateix, i com passa amb els marges, si un els hagués d'inventariar tots, la feina seria un mai no acabar. Aquesta és la causa per la qual, almenys fins ara, només n'he inventariat tres. Tres que són consultables a Internet mitjançant l'aplicació Wikipedra.

He vist clapers tant o més grossos que alguna de les barraques. Alguns fins i tot els he maleït, ja que observats des de la llunyania, a primer cop d'ull m'han semblat una barraca. Els he maleït pel fet d'haver-me obligat a fer una llarga caminada. No del tot inútil, ja que el fet d'explorar terreny, sempre és una nova oportunitat per a descobrir quelcom d'interessant.

Per la seva situació damunt el terreny: hi ha clapers aïllats o adossats al marge. Per la seva tipologia els podem definir com a quadrats, rectangulars, circulars, i com abans he dit, un munt de rocs amuntegats de qualsevol manera.

Fins ara només n'he inventariat tres, però, d'ara endavant, intentaré inventariar-ne tants com pugui.

Josep Vendrell Gelabert

Fig. 1 – Claper de la vinya de l'Antonet del Siset abans de desbrossar-lo.

Fig. 2 – Claper de la vinya de l'Antonet del Siset un cop desbrossat

Fig. 3 – Plànol ubicació del claper de la vinya de l'Antonet del Siset.

Dades generals

Data de Localització: 27/7/2019

Paratge: La Camagriga

Codi Wikipedra: 565

Coordenades: X: 415096 Y: 4576751

Altitud: 142 metres

Fig. 4 Claper de la solella del Mas de la Fou (Vist lateralment)

Fig. 5 Claper de la solella del Mas de la Fou (Vist frontalment)

Fig. 6 Plànol ubicació del claper de la solella del Mas de la Fou.

Dades Generals

Data de localització: 10/12/2019
Paratge: Solella del Mas de la Fou
Codi Wikipedra: 858
Coordenades: X: 413131 Y: 4575786
Altitud: 182 metres