divendres, 30 de març del 2018

SETMANA SANTA DE L’ANY 1914 A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT


Ara fa més de cent anys, Sant Climent feia el seu Via Crucis recordant moments de la vida de Jesús.

Encara està per saber documentalment des de quan es celebrava la representació de la passió a Sant Climent.
                                                         
A l’Obra de l’any 1755, llegim en l’apartat d’entrades:
“Mes del que resultà en dos anys se representà la Pació.” No tenim informació que ens digui en que consistia dita representació, ni on es celebrava, és possible que fos al marge de la parròquia ja que “els Representants ho donaren a l’església, 27 lliures, 12 sous, 6 diners”. 

L’any 1914 Mn. Segalés “invità les autoritats del poble a assistir al Via Crucis del diumenge de Rams, por haber en ells ARMATS”.
Una de les figures més representatives i populars eren els armats o manaies que  seguint el ritme dels tambors marcaven el pas, conduint-se amb el so de les llances fent-les petar al terra. 

El testimoni presencial per a la reconstrucció d’aquestes processons en que es representaven passatges de l’Evangeli, ja no és possible. Ens queda la transmissió oral entre generacions com a registre del passat i el llibre que es va fer servir per a la representació on encara són visibles les marques d’alguns paràgrafs que es recitaven:

Per aquest testimoniatge de pares a fills sabem que:
Jesús estava representat pel Climent Fulquet Sadurní de cal Cagarret.
La mare de Déu era Maria Tarrida Clavé de cal Xateta.
La Madrona Borrull Farrés de cal Sans feia de samaritana.
La Verònica estava interpretada per l’Hermínia Torres Cortés de cal Roberto.
Ponç Pilat era  l’Adolfo Dordella de cal Magí i la Madrona Montserrat Maymir de ca la Perdiguera representava  la dona de Pilat.
El paper de Sant Joan el feia Joan Marieges Pagès de cal Roberto.
L’Aleix Marcè Fulquet de cal Aleix actuava de Caifàs.
Sant Pere era l’oncle Pere Baqués Arpí de cal Penya.
El Climent Roig Campamà de cal Arzavarot feia de Barrabàs.
El paper de Judes estava representat pel Llorenç Mas de cala Carolina.
L’Aniceto Pausas  de cal Rigoló era un dels armats, malauradament no ha estat possible conèixer els altres armats, encara que serien uns quants més.
Dirigia el Guillem Caldes de cal Vilà.
La representació era a la Plaça on hi havia un pou.

La memòria transmesa per la Dolors Marcè ens recorda que estant  Jesús assegut es presentava  i deia:
 “Cansat estich del camí, reposar voldria un poch prop de esta font de Jacob, y assentarme vull aqui”.
 “Déu te guart, Samaritana, y t’preserve de pecat; si aygua me volias donar, beuria de bona gana”.




Malcos era el nom d’un servent del gran sacerdot, que va col·laborar en l’arrest de Jesucrist. Simó Pere un dels deixebles de Jesús, anava armat amb una espasa, i en l’acte li va tallat l’orella dreta a Malcos. Jesús li va curar la ferida i ell es va mostrar sorprès davant el miracle, però així i tot va denunciar Jesús dient-li:

 “Predicador embuster, puig que tens tan gran saber, endevina qui te ha dada tan terrible bofetada”.
Aquesta escena va ser interpretada amb molt de realisme, i  ens diu en Sisco Vendrell que al Climent Fulquet li van clavar una bufetada tan forta que digué en veu alta:
"Hòstia, que m’heu fet mal!" això segur que no estava escrit en el text.

Els detalls de com van fer la representació el nostres avantpassats s'ha perdut en el temps ara fa justament cent quatre anys, en una Setmana Santa com aquesta.

Donem les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest article, com diu Salvador Espriu a “La pell de brau. XXIV”, per reviure un breu moment del mil·lenari pas de les generacions.



 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada