dijous, 30 de novembre del 2017

MINA DELS RATPENATS - SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (1)


 Seguint una proposta de l'amic Joan Rosell i del grup d'estudiosos del patrimoni local de Sant Climent de Llobregat, el passat dia 12.05.16 vam fer una primera aproximació visitant la Mina petita de l'Arboç i un primer tram de la Mina dels Ratpenats en la que restà pendent el descens del segon pou.

Ha estat el passat 22.09.16 que vam poder fer una visita més complerta a la Mina dels Ratpenats, per l'Espeleodijous el grup era format per Ricard Alsina, Dolors Boter, Jordi Perera, Toni Robert, Joan Rosell i "Víctor". Vam disposar de la col·laboració del companys de Sant Climent Dora Luque i Jordi Gelabert.

En el llibre Els Minerals de Catalunya d'en Josep Mº Mata Perelló publicat el 1990 és citen diverses mineralitzacions dins del terme:




Hores d'ara ignorem si alguna de les citades correspon a la mina que localment és coneix com a Mina dels Ratpenats. El nom "actual" al·ludeix a aquest mamífers voladors que hi nien i surten a l'exterior a capturar la seva ració d'insectes.




Galeries d'entrada i sector de l'Oblit
 
Després de la trinxera d'accés, la galeria del 18 m de longitud, tot just ens permet anar dempeus, fins que resta tallada per un pou d'uns cinc metres. A l'altra banda d'aquesta vertical el conducte, al que podem arribar en oposició, aviat és converteix en un cul de sac.
Davallat el pou, entrem al sector de l'Oblit, aquí un replà ens separa del segon pou i per la dreta sobre un petit colze i la galeria dels Ratpenats de 12 metres de longitud.










 Segueix...

divendres, 6 d’octubre del 2017

NOVENA BARRACA RESTAURADA. DE LA BANDA SUD DE LA MUNTANYA DE ROCA GALENA




ABANS DE LA RESTAURACIÓ




DURANT LA RESTAURACIÓ

 
Ens vam trobar amb una pedra bastant grossa, així que vam decidir preparar una escala i un ternal per situar-la.
Ha estat molt fàcil col·locar-la al seu lloc amb aquest sistema.
El que ens segueix costant més però, és trobar pedres grans i apropar-les fins a la barraca.
Això ha fet que ens recordéssim dels bastaixos de ribera, dels quals, l'Idelfons Falcones en el seu llibre "L'Església del Mar" ens explica que van ser els encarregats de dur, a coll, les pedres per construir l'església de Santa Maria del Mar, des de la pedrera situada a la muntanya de Montjuïc, distant uns dos o tres quilòmetres. 
Van tenir el detall de representar-ne un parell en el forjat de la porta principal.

DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ








De pedres, per si algú sospita el contrari, tenim cura de no tocar-ne cap dels marges construïts arreu, perquè també som admiradors i respectuosos d'aquesta mostra que ha quedat del pas i treball dels nostres avis.



- Situació: 41.32239  / 1.97025
                 (x: 413819   y: 4575057)