Quan
es tracta d’estructures arquitectòniques, veurem que reben una consideració i
un tractament especial, segons l’indret geogràfic, la tècnica de construcció,
l’antiguitat i el context social on es troben.
Som
molts els que no podem evitar aturar-nos quan, passejant pel camp, descobrim una barraca de vinya i podem admirar la seva estructura, així com
la disposició de les filades de pedra.
Voldríem
saber qui la va bastir, quan va ser construïda, quina era la seva utilitat i
fins i tot quina raó va portar al seu abandó.
Hi
ha una gent que amb molta il·lusió dediquen hores a cercar, restaurar i
inventariar tota aquesta arquitectura popular que tenim a les nostres
comarques.
Aquest
és el cas del Centre d’Estudis Beguetans on un grup de voluntaris, destinen les
tardes dels dimecres a recuperar i promocionar aquesta riquesa cultural que
forma part indivisible del nostre paisatge.
El
passat 14 de febrer Memòria i Vida va anar a Begues i allà ens van rebre en
Víctor Mata i en Jaume Rovira per donar-nos a conèixer una part de la seva
experiència i el treball que porten a terme des de fa bastants anys.
Vam iniciar
el recorregut visitant la barraca dels Nois a Puigvoltor, al costat del Puig
Castellà on existeix un jaciment ibèric i a poques passes vam conèixer també
el Castell, una estructura tributària de la citada barraca, que forma part del
projecte arquitectura – paisatge – art, tradició i contemporaneïtat de la pedra seca
en el segle XXI.
Senyalitzar les barraques amb el seu nom, la zona i data de la restauració com es veu en la foto, ajuda al visitant al coneixement i respecte de la construcció. L'Ajuntament de Begues ha facilitat aquests senyalitzadors que donen valor a l'estructura material.
Senyalitzar les barraques amb el seu nom, la zona i data de la restauració com es veu en la foto, ajuda al visitant al coneixement i respecte de la construcció. L'Ajuntament de Begues ha facilitat aquests senyalitzadors que donen valor a l'estructura material.
A continuació vam visitar una barraca que té al sostre una pedra amb la forma d’un barret antic de capellà a l’estil de “don Camil”, significativament van donar a la barraca el nom de Francesc Crespo, que correspon a un mossèn de la parròquia de Begues.
Obrint camí vam arribar a la barraca del Felip de la
Creu, on encara s’observa un marge i una cisterna també restaurats.
La següent barraca, la de la Revolta porta records molt
propers en la memòria del país.
I per últim vam conèixer la barraca de les Terceres
amb el sostre de terra i on van plantar falgueres.
Les parets estan fetes amb blocs
irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més
regulars per confeccionar la porta.
El sostre de la barraca,
habitualment, està recobert amb terra, era costum plantar els típics lliris tot
i que, de vegades, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el
sostre per tal de consolidar-lo.
Ha estat una jornada profitosa, ara esperem rebre als nostres amics beguetans a Sant Climent per
donar-los a conèixer in situ les barraques restaurades al terme, s’ha de dir
que aquí la pedra corrent que s’utilitzava en la construcció de barraques era la llicorella, abundant a la
zona.
Moltes gràcies!!
