L’art
de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni
Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè
Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la
pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats
europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya.
·
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del
patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i
coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb
pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el
guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions,
en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera,
l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos,
marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales,
ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
·
La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del
neolític. A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s’han produït
ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L’”edat
d’or” de la pedra seca al nostre país, tanmateix, i a la qual corresponen la
majoria de construccions que encara romanen dempeus en l’actualitat, va de
finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. En aquesta època,
s’incrementa notablement la població i, fruit de la consolidació del sistema
feudoemfitèutic de propietat basat en la parcel·lació de la terra, es
reparteixen nombroses terres del comunals i s’ocupen pràcticament totes les
terres i zones boscoses que fins al moment havien quedat ermes.
·
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que
combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i
restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i
grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes
tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil,
tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar
pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen
la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
·
Actualmente hi
ha inventariades a Sant Climent quarenta-tres barraques en diferents estats de
conservació.
·
Darreres
troballes al terme de construccions de pedra en sec.
Barraca Rovira de la Creu
Barraca Rovira de l'Angla
Barraca dels Caus d'en Pepa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada