diumenge, 7 de juliol de 2019

VINT-I-DOSENA BARRACA RESTAURADA AL TERME DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. BARRACA DE cal BAQUÉS


Anant cap a Torrelles a cinc o sis minuts de les últimes cases del poble, a mà esquerra puja un camí que porta a la barraca. Hem col.locat un indicador. 

També  n'havíem posat un a prop d'aquí, per anar a la barraca d'en Pere Bori, que abans d'una setmana ja va desaparèixer. 

ABANS DE LA RESTAURACIÓ 



DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ








divendres, 17 de maig de 2019

18 I 19 DE MAIG FESTA DE LES CIRERES A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. EXPOSICIÓ L'ART DE LA PEDRA SECA

El sentiment d’abandonament, de ruïna o dessolació que produeix una barraca de vinya abandonada i enfonsada; dóna pas a l’admiració, en percebre la presència d’una forma arquitectònica restaurada que segueix el mateix criteri estètic, la mateixa tècnica constructiva i els cànons estructurals de quan es va bastir. 


S’assisteix a la recuperació d’un lloc de destí, d’observació o de contemplació, es recupera un indret que conforma un paisatge desaparegut que forma part de la nostra identitat, de la nostra cultura i de la nostra història. Sensibilitza les persones en tan que s’enforteix l’element convivencial i de simbiosi entre el devenir natural i l’activitat humana.

divendres, 10 de maig de 2019

LES MINES PERDUDES A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

La  primera referencia directa a mines en San Clemente de Llobregat la  trobem, en el  Diccionari geogràfic, estadístic, històric d’Espanya i les seues possessions d’Ultramar, publicat per Pasqual Madoz entre 1846-1850, on es menciona la localitat: “El terreno es en su mayor parte pedregoso, medianamente fértil, y contiene algun bosque de pinos, encinas y mata baja, participa de monte y llano, y en él se encuentra una mina de plomo abandonada, titulada La Casualidad”.

Joan Diví Borràs “ El pagès poeta” de Sant Climent, on va néixer i viure a finals del segle XIX,  fins que es va casar i va anar a can Colomer de les Valls, explica en els seus escrits:


“...a l'hivern passàvem les vetlles prop de la llar de la cuina i al mig de la gran foguera anava venint la gent de muntanya: pastors, boscaters i minaires... “

DISSABTE 11 DE MAIG






En Joan Rosell col.laborador del Departament de Mineralogia del Museu de Ciències Naturals i membre del Grup Mineralògic Català torna a compartir amb nosaltres els seus coneixements.



 

dimarts, 30 d’abril de 2019

VINTENA I VINT-I-UNENA BARRAQUES RESTAURADES. DEL CAMÍ DE LA LLAUNETA I D'EN PERE BORI

BARRACA DEL CAMÍ DE LA LLAUNETA

Hem restaurat aquesta barraca quadrada però no posem com arribar-hi perquè el camí està molt malament, ple de pins caiguts i vegetació molt crescuda. Ho estem netejant però ens portarà uns quants dies. Quan estigui prou net i senyalitzat ja ho direm.


ABANS DE LA RESTAURACIÓ




DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ






BARRACA D'EN PERE BORI
 
Per veure aquesta barraca cal anar pel camí de Torrelles. A vuit o deu minuts després de l'última casa del poble, a mà esquerra, trobareu un indicador que diu que fins a la barraca hi ha deu minuts de pujada i fins dalt de tot de la carena vint minuts.

El corriol quan comença és molt dret, però després ja no ho és tant, està molt marcat pel pas de motos i bicicletes de muntanya.
Un cop dalt la carena en un altre quart d'hora, cap a la dreta s'arriba a la Creu del Querol. Cap a l'esquerra en trenta-cinc minuts s'accedeix al Coll de can Rius
.




 ABANS DE LA RESTAURACIÓ 


DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ