Ara fa més
de cent anys, Sant Climent feia el seu Via Crucis recordant moments de la
vida de Jesús.
Encara està per saber documentalment des de quan es celebrava la representació de la passió a Sant Climent.
A l’Obra de
l’any 1755, llegim en l’apartat d’entrades:
“Mes del que
resultà en dos anys se representà la Pació.” No tenim informació que ens digui
en que consistia dita representació, ni on es celebrava, és possible que fos al
marge de la parròquia ja que “els Representants ho donaren a l’església, 27 lliures, 12 sous, 6 diners”.
L’any 1914
Mn. Segalés “invità les autoritats del poble a assistir al Via Crucis del
diumenge de Rams, por haber en ells ARMATS”.
Una de les
figures més representatives i populars eren els armats o manaies
que seguint el ritme dels tambors
marcaven el pas, conduint-se amb el so de les llances fent-les petar al
terra.
El testimoni presencial per a la reconstrucció d’aquestes processons en que es representaven passatges
de l’Evangeli, ja no és possible. Ens queda la transmissió oral entre
generacions com a registre del passat i el llibre que es
va fer servir per a la representació on encara són visibles les marques d’alguns paràgrafs que es recitaven:
Per aquest testimoniatge de pares a
fills sabem que:
Jesús estava representat pel Climent
Fulquet Sadurní de cal Cagarret.
La mare de Déu era Maria Tarrida Clavé de
cal Xateta.
La
Madrona Borrull Farrés de cal Sans feia de samaritana.
La Verònica estava interpretada per l’Hermínia
Torres Cortés de cal Roberto.
Ponç Pilat era l’Adolfo Dordella de cal
Magí i la Madrona Montserrat Maymir de ca la Perdiguera representava la
dona de Pilat.
El
paper de Sant Joan el feia Joan
Marieges Pagès de cal Roberto.
L’Aleix
Marcè Fulquet de cal Aleix actuava de Caifàs.
Sant Pere era l’oncle Pere Baqués Arpí de cal
Penya.
El
Climent Roig Campamà de cal Arzavarot feia de Barrabàs.
El
paper de Judes estava representat
pel Llorenç Mas de cala Carolina.
L’Aniceto
Pausas de cal Rigoló era un dels armats, malauradament no ha estat
possible conèixer els altres armats, encara que serien uns quants més.
Dirigia
el Guillem Caldes de cal Vilà.
La
representació era a la Plaça on hi havia un pou.
La
memòria transmesa per la Dolors Marcè ens recorda que estant Jesús assegut es presentava i deia:
“Cansat estich del camí, reposar voldria un
poch prop de esta font de Jacob, y assentarme vull aqui”.
“Déu
te guart, Samaritana, y t’preserve de pecat; si aygua me volias donar, beuria
de bona gana”.
Malcos
era el nom d’un servent del gran sacerdot, que va col·laborar en l’arrest de
Jesucrist. Simó Pere un dels deixebles de Jesús, anava armat amb una espasa, i
en l’acte li va tallat l’orella dreta a Malcos. Jesús li va curar la ferida i
ell es va mostrar sorprès davant el miracle, però així i tot va denunciar Jesús
dient-li:
“Predicador embuster, puig que tens tan gran
saber, endevina qui te ha dada tan terrible bofetada”.
Aquesta
escena va ser interpretada amb molt de realisme, i ens diu en Sisco Vendrell que al Climent
Fulquet li van clavar una bufetada tan forta que digué en veu alta:
"Hòstia,
que m’heu fet mal!" això segur que no estava escrit en el text.
Els detalls de com van fer la representació el nostres avantpassats s'ha perdut en el temps ara fa justament
cent quatre anys, en una Setmana Santa com aquesta.
Donem
les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest article, com diu Salvador Espriu a
“La pell de brau. XXIV”, per reviure un breu moment del mil·lenari pas de les
generacions.
